Day 19-20 Jersey Shores Atlantic city part I

Després de Washington, la seguent i penultima estació, és New Jersey Shores i en especial Atlantic City. La sortida de Washington coincideix amb un divendres al migdia, i m´enganxa la operació sortida de cap de Setmana, amb l´afegit del tràfic del  torneig de golf US open. El que tenien que haver estat 3 horetes fins Atlàntic City, es converteixen en sis hores.

Ja havia reservat un parell de nits a les afores de AC, aquests últims dies toca fer una mica de relax, ja que porto gairabé 5000 milles a les esquenes (7700 Km). S´ha acabat el dormir cada dia a un lloc diferent.
Es divendres a la nit, faig una dutxa ràpida i vaig al downton Atlantic City, concretament al boardwalk (passeig), on es troben els grans casinos molt modernitzats, Caesars Palace, Bally´s i Trump Casino. Després de visitar-los tots, recorden molt Las Vegas, en una dimensió més petita, descobreixo el Wild West Bally´s, una recreació del oest america`en forma de casino, hi ha una part on en un petit escenari, hi ha una banda que toca en diredte, molts hits de musica counttry (molt semblant al Tpby keith de foxboroh). Hi ha molta animació, quan acaba el concert ja de matinada, a dormir.

Hem llevo tard, els dissabtes i diumenges, els americans solen ajuntar l´esmorçar i el dinar, en un sol apat anomenat BRUNCH (Breakfast+lunch). En els diferents casinos tenen els seus diferents buffets, bastant econòmics, on hi ha tot tipus de menjar (aconseguexio menjar gambes després de molts dies, i també musclus a la marinera, la veritat que com a catalunya n o es menja enlloc).

Per la tarda, visito la part sud de Jersy Shores, m´arribo a Cap may, on es troba un altre lighthouse, d´aqui surten ferrys que ajunten amb maryland. Molt semblant als shores de north carolina, la temperatura de l´aigua més freda, i l´onatge major.

A la nit, després de pasar pel motel, torno al wild wild west casino, que t´han m´ahavia agradat la nit anterior. Es dissabte a la nit, i l´ambient i animació és molt alta. Molta gent de la city (new york) s´arriba fins AC, només són 2/ 3 horetes en funció del trànsit. Avui la banda que toca en directe no és de country, és de rock i rock alternatiu, espectaculars, toquen molt bé, fins algu del public canta amb ells amb molta qualitat. Rage Against de Machine, nirvana, aerosmith, pearl jam, etc etc etc.... brutal concert.

Després del concert, el mètode funciona a la ruleta i treiem uns quants calarons.... que encara no sabia que desapreixrien l´endemà... i no precisament per culpa del joc

Day 16-17-18 Washington DC + relax

Faig una reserva de dos dies, en un motel al sud de Washington DC, concretament a Frederiksburg   , és un motel molt amb piscina i prop de centres comercials. Per primer cop en tot el viatge, dormiré dues nits seguides en el mateix llit. Coincideixo amb l´esdeveniment esportiu US open de golf, estic molt proper de Bethesda, el camp de golf congressional, a tiro del Pisha i companyia, lamentablament les entrades estan exhaurides

Dia tranquil i de relax, avui toca descansar, el cos ho demanava, són moltes milles de cotxe en 15 dies. Aprofito per comprar un carregador de bateria per la càmara (la "dichosa" càmera, no para de donar ensurts, ara resulta que hem vaig deixar el carregador amb la bateria extra, en algun motel entre florida i north carolina), llògicament m´he donat conte ja que m´he quedat sense batèria. La càmara continua fent una mica el tonto, però sembla que vagi funcionant.

També m´adono, després de tans dies, que el cotxe té un botonet que et permet saber la temperatura exterior, fins a dia d´avui, tenia que tancar les llums per poder-ho veure, ja deia jo que era molt raro. En fi una xorrada.

Després de tants dies conduint, s´ha de dir que la majoria de les carreteres/autopistes estan en bastant bon estat i ben senyalitzades, la tonteria de numero de carretera i North, South , East and West, ajuda molt per no equivocar-te i perde`t. Una cosa curiosa, molta goma suelta, sobretot en les interstates, resultat de les punxades de cotxes, i sobretot camions... els camions són els tipics de les pelicules de 18 rodes i fan bastanta por. No es pot correr gaire per aqui, el limit sol ser de 55 m/h uns 90 km/h, en les autopistes puja i va variant de 60 a 70 m/h, per tant la velocitat màxima segons quins llocs és de 125 km/h. Hi ha molta policia en les carreteres, i els cabrons et foten un susto, ja que semblen discoteques mòbils quan tenen que fer un "servei" especial. Seguint el fluxe del tràfic, no has de tenir problemes, generalment la majoria de la gent va 5 o 10 m/h per sobre del speed limit.

Un altre fet curiós, és la gasolina, la gran diferència de preu que hi ha entre els diferents estats. La zona més econòmica, 3.35$/gallon és la part del sud, Georgia, South Carolina.  I la més cara que he arribat a posar, a la zona nord Massachussets, Rhode Island, he arribat a pagar 4,10$ per gallon. Omplir un diposit, sol costar entre 50-60 $.

A Washington i vaig un parell de dies, el primer la visita tipica als llocs emblemàtics de la capital americana. Lincoln Memorial, Vietnam Wall memorial, Whitehouse, el pirulin... etc...etc....El llac de la pelicula Forrest Gump estaba sense aigua i en obres, és on Martin Luther King va fer el famos discurs del I have a dream.
Per la tarda hem trobo amb la gent de la penya barcelonista Culembia de Washington. El mestre Bassas, membre de la penya està molt ocupat i no pot venir. En Raimon Puigjaner, president de la penya, (amb familiars d´olesa, els seus avis son d´olesa), és un nano molt trempat, molt del barça i amb les idees clares. Sembla que estan bastant d´acord amb l´esperit de ConsultaQatar, i ens van aportar algunes idees i suggerències.

El segon dia, el dedico a visitar els museus de l´espai, història natural i història americana. Són espectaculars tots tres, el d´història americana a la gran majoria de vosaltres us aburriria, en canvi el de l éspai és imprescindible si es tenen 2-3 hores lliures. Penso amb l´Emili que sempre està a la lluna, segur que li hagués agradat.

La següent parada...... ATLANTIC CITY!!!

Day 15 Outer Banks North Carolina, Virginia Beach, Norfolk

Avui toca la costa de North Carolina, i part de Virginia que no vaig fer al baixar cap a Key West, ja queda poc per haver recorregut tota l´Atlantic Coast en un parell de setmanetes. Només quedarà pendent, la costa de New Jersey i Atlantic City.

Tota la zona que va del sud de Virginia al sud de North Carolina, s´anomena els offshores, és la unió de petites peninsules que s´endinsen dins l´oceà atlàntic. Avui cocretament, visito una part anomenada Outer Banks.
Es una zona protegida, de fet és un parc estatal, a la part més allunyada i el cap de Hatteras, amb el lighthouse més alt de tot els Estats Units. Desde allà surten ferrys, que uneixen amb la seguent peninsula/illa. Per tema d´horaris no agafo el ferry.

Al altre extrem es troba Corolla, també amb el seu lighthouse corresponent, durant el trajecte, la part interna de la costa, sol ser zona reservada de vegetació, wildlife i dunes (Concretament hi ha una zona de dunes de més de 10 metres d´alçada), i la part externa la que dona al oceà, és zona de platges i molt més turistica

La seguent parada, ja dins l´estat de Virginia, és Virginia Beach. Una de les platjes més turistiques de tota la costa atlantica, no té res a envejar amb les platges i turisme de la part sud de Miami, Miami Beach, Fort Laudarel, Daytona. Molts edificis alts (tipus Marbella) al costat de la cost, platges de sorra llarguisimes. Es una zona molt propera a la ciutat de Norfolk, que és molt habitada, famosa pel sue port, i perque l´exercit naval dels USA, tenen la seva base allà. He pogut veure desde la distancia, un parell de portavions, i uns quants vaixells de guerra.....mama por!!! Són molt grans!!!

Seguent parada Washington DC, ha descansar un parell de dies allà, però aixó serà un altre dia.

Day 14 Cap a North Carolina, stop at Savannah, Georgia

Estic molt proper a la frontera de Florida amb Georgia. La idea és anar tirant cap al nord, i fer els llocs de costa que no vaig al baixar cap a Key West. Hem queda la costa de North Carolina i de New Jersey.
Avui doncs, toca viatjar i atravesar els estats de Georgia i South Carolina.

A mig camí faig parada d´unes quantes horetes a Savannha i Tybee Island, es troben a la frontera de Georgia amb South Carolina, molt proper de Hilton Head on vaig parar de baixada.
Primer vaig a Tybee Island, una illa situada a les afores de Savannah, és una illa turistica, amb platges un cop més molt llargues, la temperatura de l´aigua és ideal, fa força calor i avui fa un dia de molta calitja (el temps afortunadament m´ha acompanyat, so far)
Una de les atraccions de Tybee ISland, és el lighthouse que tenen, un dels més alts de USA, el més alt està a North Carolina.

La seguent parada és el downtown Savannah. Haig de dir que esparava molt més de Savannah, està una mica en decadència, la part del port no està malament, el que si que hi han són molts parcs, petits però cada dos travesies en trobes un, tots amb algun monument o algun recordatori de la civil war o dels fundadors dels estats units durant la guerra de la independència contra els anglesos. Després de visitar Savannah, carretera i manta i milles cap al nord per arribar a la nit el més possible a la vora de la costa de North Carolina

Faig nit a Williamston, ja a North Carolina, molt a prop de la costa

Dia 13 Nord-Est Florida (St Agustine, TPC golf Sawgrass i Amelia Island)

Miami Beach, Fort Laudarel, Palm Beach, el Sud-Est de Florida és tot molt semblant, platges llargues de sorra i al costat edificis altissims. Vist un, vist tots. Aixi que tiro milles cap al Nord, no paro ni a Orlando, ni Cape Canaveral ni Daytona Beach, donat que ja hi vaig estar quan vaig fer el COU al 89.

St Agustine és un poble, amb moltes arrels espanyoles, m´ha sorprés gratament, edificis d´estructura arquitectònica del segle XVIII, un campus de college per flipar al costat del casc antic, fins i tot un fort (una espècie de Castell sense Castell, cuidadin amb la frase, ni Sabina)

La següent parada és el camp de golf TPC Sawgrass, on és juga el cinquè gran, el The players, per cert abans d´arribar-hi, al mig de la carretera hi havia un cocodril atropellat...no de grans dimensions però clarament un aligator, a catalunya hi han gossos atropellats a la carretera, dons aqui cocodrils!!!. És un club privat, i dubto que pogui entrar, però ja que estic per aqui....
El camp es troba a la zona de pontevedra beach(mateix nom que Galicia), just abans d´entrar al complexe, hi ha una barrera de seguretat (d´aqui segur que no paso), el guarda de seguretat hem pregunta on vaig, li dic que a la casa club, hem demana el nom i torna a dintre la "caseta" i el vec parlant pel walkie, (però si no tinc cap reserva ni res), surt i hem diu, que no li consta el meu nom i començo a explicar-li una pelicula, que si vinc de molt lluny, blah , blah , blah Total que quan ja pensava que hem diria ho sento però no  pot passar, el tio s´enrolla i hem dona un pase de visitant (com diria el Guardiola, ets bó i ho saps). El complexe és inmens, una zona residencial d´alt standing, per arribar a la casa club, tardo quasibé 45 minuts, ja que hem perdo varies vegades, babejant amb els llocs on es veuen els carrers del camp de golf, i amb les espectaculars cases del complexe. No us aborreixo més, no es Augusta, però si acosta.

Ultima parada del dia, Amelia Island, just passat Jacksonville, quasibé amb la frontera amb Georgia. Es un lloc molt semblant a Hilton head (south carolina) però sense el glamour d´aquell. Molta natura, platges i bastant turistic.

Podeu comprobar que no he penjat cap foto d´aquest dia. Tot té explicació. La càmara del Marc en principi, inservible. I no vaig fer servir el iphone ja que la videocamera te una opció per fer fotos. Vaig fer fotos de tot, sobretot del camp de golf, casa club etc..., fins i tot vaig tenir que recargar la bateria de la videocamera, de tant fer-la servir. Total, que a la nit, a l´hora de passar les dades al portàtil, NI RASTRE DE LES FOTOS... els videos del dia si que van quedar grabats, però les fotos encara les busco. No entenc res. Tota mala noticia comporta una bona noticia (o una de pitjor), amb les meves "manetes" vaig intentar resoldre el problema de les lents de la supercàmera del Marc, tranquils no la vaig destrosar, oh surprise!!! Amb un parell de copets, l´objectiu es tanca, i la càmara funciona!!!!

En fi, ha falta de fotos meves, us deixo amb fotos d´altres. Demà mes, Savannah i carrertera i manta cap a North Carolina

Dia 12 Key West!!!

Després del petit incident d´ahir a la nit, m´aixeco aviat, i començo a fer via cap a Key West, la carretera que porta a la punta final de totes les illetes és la 1 South. Faig moltes paradetes durant el trajecte, la veritat és que hi han molts llocs a on fer la foto. Val la pena fer el dia abans tants kilometres, el paisatge és bastant espectacular, aigua a banda i banda de carretera durant moltes milles. Molta palmera, moltes platjetes petites, amb colors de l´aigua de tots els graus de blau, que es confonen amb el cel.
La càmera del Marc, funciona a tope, el video també. És tot bastant tropical, no fa excesiva calor, però en fa, i la temperatura de l´aigua és perfecte per banyar-se.

Tot perfecte, dia ideal, (vaig fer bé d´adelantar algun dia doncs les previsions no son molt bones per els próxims dies), i quan estic a la última platja/parada abans d´arribar a key west, m´anadono que la super càmara fantàstica del Marc, s´ha quedat amb l´objectiu bloquejat, no s´apaga...ai ai ai... és probable que a lo millor, sense jo saber-ho, una miqueta de vent hagi fet.. no se.. .són suposicions... hagi fet que una mica de sorra, igual ha arribat a l´objectiu i per això no s´apaga.  Dont panic II, calma...bufff...tot de sobte fa molta calor... hem suen les mans... aquesta càmera ja va començar una mica gafadeta. Total que no toco res, i ja s´arreglarà soleta...(segur... o no).

Arribo al poble de Key West (no hem puc treure la càmara del cap), aparco i continuo fent turisme. Key West recorda molt als pobles del carib que en algun reportatge per televisió he vist, no hi han cases altes, totes de molts colors diferents, molta palmera, molta bicicleta, i molts bars i botigues de souveniers.

Afortunadament la càmara continua funcionant, malgrat no s´apagui, aixi que l´exprimeixo, foto aqui , foto allà .. i tot  d´una..... un misatge al visor que diu "lens error, restart camera".... ui ui ui, que això no pinta bé... ho probo de totes les maneres, treu-re bateria, tocar tots els botons.... però la "puta" càmera no es tanca, i el pitjor..  "el puto" misatge continua a la pantalla, i ara si que ja no deixa fer més fotos..... oh boy! Ei... que estic de vacances, una camera de res no farà que no tingui que passar-mo bé, a més tinc la videocàmera i el iphone... com diria aquell... "a mam....la".

La millor manera per veu-re les coses millors.... efectivament...una cerveseta ben fresca al mític MargaritaVille del cantant de country Jimmy Buffet (que segurament tots coneixeu). També cau una Margarita drink a la salut de l´Emili tal com li vaig prometre.

Després de fer quatre compres a una de les multiples botigues de souveniers, i passejar pel port, la casa d´estiu del president Truman, la little whitehouse. No sé que tenen els presidents que tenen casetes d´estiu a llocs espectaculars. Faig camí de tornada cap a Florida, 128 milles més amb moltes altres parades per fer fotos amb i-phone!!! i molts videos. 

Arribo a Miami, cap a les 7 de la tarda, encara si veu... doncs vinga... cap a key Viscaine, és una petita illeta, molt propera a Miami Beach. Molt coneguda per un torneig de tennis bastant important que fan cada any. Desde Key Viscaine, hi ha una perspectiva dels gratacels de miami, desde l´altre cantó de la bahia.

Es Dissabte a la nit, i a "callejear" per Miami Beach.... hi ha molt ambient... el mitic Parrots i altres bars que estan un al costat de l´altre, plens de gom a gom, i a la porta tot de cotxes de bastant de luxe i alguna que altre limosina. Ha estat un dia molt llarg, i tafanejar una mica està bé, però abans de les 12 tiro cap a Fort Laudarel, on faig nit

Dia 11 Interstate 95 Cap visita molta carretera

Un altre dia amb canvi de plans, estic al costat de Savannah, però les ganes d´arribar a key west i mirant la previsió del temps, fan que decideixi fer via cap al sud, tant com pugui.

Un dia bastant aborrit, molt de cotxe, arees de servei i carreter, molta carretera, interstate 95 south. Atraveso tot l´estat de Florida, Jacksonville, Orldando, Daytona Beach, Palm Beach i ja de nit passo pel costat de Miami, les llums del skyline de miami són clarament visibles desde l´autopista. Arribo al ultim poble abans d´entrar als florida keys, que curiosament s´anomena Florida city. Quan entro dins la recepció del motel on havia fet la reserva al matí abans de sortir de Savannah, hem diuen que no tenen cap reserva al meu nom, extrany, que raro, la reserva està feta  a través www.hotels.com, fan un doble check i oh sorpresa, si que hi ha reserva però és per al cap de dos dies!!!! Amb la fatalitat que és divendres a la nit, i ho tenen tot complert. Com a tot arreu els caps de setmanes la gent viatja més. A recepció molt amablament hem deixen poder-me conectar a internet per intentar trobar un lloc alternatiu. Després de quasibé hora i mitja de mirar varis portals, i intentar trobar alguna cosa propera, trobo habitació no molt lluny, aconsegueixo cancelar la reserva (sense penalització) i fer una nova reserva. Quan pregunto a recepcció si hem poden dir com arribar al lloc on tinc la nova habitació, el "paio" hem fa un somriure i hem diu, i tant que et puc dir on has d´anar, i senyalant amb l´index de la mà cap a la dreta, va i hem diu, és el motel del costat. Que els arbres no us deixin veu-re el bosc!!!! He perdut quasi dues hores, quan l´unic que tenia que fer era caminar 50 metres!!!!.
En fi, res que no tingui solució. Son quasibé les dotze de la nit, fa molta calor i tenen la piscina oberta, un "xapuson" abans d´anar a dormir. El pla es aixecar-se aviat per intentar arribar a key west, són 3 hores de cotxe, 130 milles quasibé per sobre el mar.

Dia 10 Canvi de plans No a Virginia/North Carolina, Si a South Carolina

Decideixo saltar-me, la part de Virginia que hem queda i quasi tota North Carolina (ja ho faré si de cas en la tornada) i hem dirigeixo a Willmington (al final de North Carolina). Després de més de 3 horetes de cotxe, parada a Wilmington, molt semblant a les platges de Ocean City i de les Delaware, molta sorra, platges molt llargues, i l´aigua ja no tan freda.

Una horeta més avall, hi ha Myrtle Beach (ja a south carolina), tres quarts del mateix. Llocs de turisme guiri, amb els seus passeig, molts bars, suposo que a les nits d´estiu  deuen ser llocs mogudets.
La seguents paradetes, són Georgetown i Charleston.  Gran sorpresa, la primera és un petit poble amb cases del començaments de segle 18 i la segona una ciutat de les més antigues dels estats units, i la zona antiga és molt agradable, amb moltes cases/mansions tipiques de les pelicules de la guerra de succesió, South  Carolina és al mig del sud dels estats units. Esglèsies amb arquitectures més antigues, que li donen un aire més clàssic i senyorial a la ciutat. Val la pena visitar Charleston i el petit poblet de Georgetown

L´ultima parada del dia és la illa de Hilton Head, just abans d´entrar a Georgia, al costat de Savannah.
Hilton Head és de moment lo més espectacular fins ara, lloc idilic de vacances de renta per capita alta. Paisatges molt bonics, molt ben cuidats, i cases alt standing amb zones residencials increibles, i el toc final és el camp de golf Harbour Town links, un campàs del circuit pga, que el forat 18 acaba amb el far de Harbour Town al fons.

Aqui s´ha de tornar, no sé quan. però s´ha de tornar. Demà Savannah (Georgia) .... o no

Day 9 De Maryland a Virginia per sobre el mar (Chesapeake Bay Bridge)

Primera parada Ocean city (maryland), això si que és Salou multiplicat per cinc. Atraccions, un passeig que quasibé arriba fins a Fenwick beach (delaware), milles i milles de platja, hotels, tendes i passeig.

La seguent parada és la illa de chincoteague, és una reserva natural. No tinc fotos del iphone, però per fer-vos una idea, s´assembla al delta de l´ebre, amb molta vida animal al voltant de dunes i aigues pantanoses, amb platja i tot tipus d´ocells. Tot a lo grande, una mica més gran que el Delta de l´Ebre. Està molt controlat, sense comprar un passe no pots entrar a la reserva.


Entro a l´estat de Virginia, cape Charles, i tot seguit, el pont que uneix la bahia de Chesapeake, un espectacular pont de quasibé 20 km sobre l´aigua. Hi ha un parell de parts que es transforma en tunnel, una construcció faraònica. Demà toca, Norflok i Virginia Beach

Day 8 Chesapeake City i la costa de Delaware

Primera parada del dia, un poblet molt tranquil i rústic, que si mai no sabeu res de mi, segurament és un dels llocs on hem podreu trobar. És diu Chesapeake City, i està a l´estat de Maryland, al nord quasi tocant amb Delaware. El carrer principal, que són 10 cases, es diu bohemian street. Té un petit port nàutic que dóna al canal que uneix la bahia de Chesapeake amb l´oceà atlàntic, i un pont que junta les dos parts del poble.

Després de passar tot el matí, i parlar amb varia gent que són locals, (no hem busqueu a l´hivern per aquí, diuen que fa molt de fred), vaig dinar al únic restaurant del poble, us recomano el crab shrimp wrap de la carta. Traveso cap l´estat veí de Delaware.

Faig parades a les diferents platges along de la costa. Slaguther beach (molt curiós, hi han uns crancs molt "raros", es diuen slaughter craps), rehoboth beach, bethany beach  i Fenwick beach. Les dos primeres són molt turístiques, recorden una mica a Salou, i la ultima és més tranquila.
Faig nit a Salisbury, que torna ha estar a l´estat de Maryland, el qual té una petita part que toca a la costa atlàntica.

Day 7 Bye Bye Cape Code, Hello Delaware

Us preguntareu, quin dia més aburrit el de Cape Code, quantes emocions JFK, platges, ports, vaixells, sorra, fars (no tinc cap de feta amb el movil, a la càmera del marc que encara no he perdut, en tinc varies de lighthouses). Bé doncs no tan aburrit, precisament per anar a un d´aquests fars (cape code també es conegut pel diferents lighthouses que es troben al llarg de tota la peninsula), s´havia de fer una caminada d´una horeta entre anar i tornar. No portaba ni un quart de camí, que punxo una roda (la sandalia del peu dret pert adherència en mig d´unes pedres i es trenca per la part de dalt, a la zona de subjecció amb el peu, la resta del camí tant d´arribar al far, com sobretot de tornada al cotxe va ser una petita odisea. Caminar amb una "xancleta" punxada no és gens fàcil, i evidentment al final acabes caminant descalç, però el desgast que pateix el peu és fa interminable. La mare que va parir els "putos" fars, total no n´hi ha per tant!!!, no podrien fer arribar una carretereta com a tot arreu?. Us ensenyo la proba:

Ultimes hores a Cape Code, visitant la part del sudoest. On hi ha el port amb els ferrys que van a les dues illes del davant de la peninsula, les illes de Natucket i Martha´s Vinyard (aquesta última encara no és del Joan, tot arribarà). Toca fer moltes milles cap al sud, la primera idea era anar fins Atlantic City, però decideixo que hi aniré abans de tornar, cap al 19-20-21 juny, a celebrar el meu aniversari, on evidentment esteu tots convidats a sopar (convido jo). Així que toca intentar arribar a les portes de Maryland/Delaware. La friolera de 431 milles. Va haver-hi parada a new jersey, per fer fotos del skyline de nit, més tard les penjare que ara haig de marxar..... (continuarà)

Conduir de nit en direcció New York City va ser una bona idea, ja que el tràfic intens que vaig tenir a l´anada, pràcticament va desapareixer, arribar a la part de jersey across manhattan va ser força senzill, fins i tot un parell d´equivocacions es van resoldre en pocs minuts, degut al poc tràfic. Vaig sortir a harlem en plena nit per equivocació, tranquils harlem ja no és el que era, en pocs minuts vaig retornar a la interstate que hem portava al George Washington bridge. La panoràmica del skyline desde la jersey shore és bastant espectacular. La qualitat de les fotos el iphone no són molt bones, però les fotos fetes amb la càmera (que encara no he perdut) són molt bones

Day 6 Cape Code

Què és el Cabo Cod? Res a veu-re amb la Belén de "Cabo". És una peninsula que s´exten al sud de Boston, i que te form d´ancora. Amb un mapa es veurà millor:

Començo el dia al poble de Hyannis, situat aproximadament a la meitat de la peninsula a la costa sud. Hyannis és conegut per ser el lloc de vacances de la familia Kennedy, tots els germans han tingut una casa d´estiueig a la mateixa zona, eren veins els uns als altres. JFK deia que quan tenia que pendre una decisió important, es traslladava a Cape Cod per reflexionar, ja que és un lloc molt tranquil i paradisiac. Quin rollo oi? Una mica de cultureta no va gens malament. Hi ha un museu JFK, que com a tots vosaltres us agraden els museus, el vaig visitar per a la tornada explicar-vos totes les maravelles del mateix.

A Hyannis també hi ha un port maritim, i alguna platja que dona a l´oceà atlàntic, on bufa bastant el vent. És molt habitual trobar-hi surfistes. La gent de Boston i Massachussets sol tenir una segona residència al Cape Cod, i és una zona molt turistica sobre tot a l´estiu, a l´hivern és molt tranquila diuen els habitants de la zona. Passo tot el dia recorreguent la peninsula, desde la costa atlàntica, a la costa de la bahia, on no fa tant de vent i les aigues són bastant tranquiles. Al cap de munt de tot, hi ha un poble anomenat Provincetown. L´Emili i la Mònica s´en recordaran, ja hi vem ser-hi fa uns anyets. Un poblet rustic, una mica gay.
El paisatge és bastant bonic, i el temps acompanya, no fa molta calor, i al vespre refresca una mica. Us deixo alguna foto més.