Day Five: USA - Spain

Primer petit incident del viatge, quan ja havia guardat totes les coses al cotxe i estava preparat per fer el check-out del motel, m´adono que no tinc la nova càmera que hem va encarregar expressament el meu germà. Dont panic, segur que sortirà. Comenen a pasar els minuts, regira que regira, torna a l´habitació, la noia que neteja diu que no ha vist res, torna cap el cotxe, continuen passant els minuts, ja portem mitja horeta. Com dirien a Pulp Fiction "la puta jodida camara està a mil putas millas de aparecer" busca que buscaràs, "maleit el dia que hem van encarregar", no potser Jordi, no han passat ni 24 hores desde que la vas comprar, regira que regira, fins i tot vaig trobar la roda de recanvi!!! Si mai pinxo. En fi, una hora després, i donant la camera (350 dolars a pendre pel sac) per perduda, i amb les veuetes a l´orella dient-me lo desastre que era, hem disposo a abandonar el motel, haig de fer una frenada una mica brusca abans d´agafar la carretera, i tot de cop........zaaasssss.... la camera apareix volant per entremig del "reposabraços" o com carai es digui. (es el que pasa quan no estàs acostumat a conduir un cotxe automàtic, les frenades són més brusques)

Amb 350 dolars recuperats, i després de visitar  Providence (Rhode Island), hem dirigeixo cap al partit. Un bon "atasco", i axiò que encara queden 5 hores pel partit. Després de molta cua, aconsegueixo aparcar en un dels molts espais d´aparcament que hi han. No són espais d´aparcament, són campings portàtils, la gent està boja, hores abans del partit, centenars de barbacoas portàtils inunden els parkings, cadires, taules, menjar, beguda, neveres portàtils, cartes, patanca, tot el que us pogueu imaginar i més. Musica a tope dels cotxes, per tant centenars de dj´s, una bogeria.
Això és SHOWTIME

Entro a l´estadi, una horeta abans, l´ambient es bastant espectacular, molta gent amb samarreta d´Espanya i molta samarreta del Barça. Del Real Madrid, alguna, però contadetes. Els ianquis, cantant i cridant. El crit de IU-ES-EI, IU-ES-EI,IU-ES-EI! és el que més s´escolta, també la cançó;  the Saints go marching in !!! Cares pintades, molta bandera americana, en fi un autèntic espectacle. Per cert a dintre es permet beu-re alcohol. Si ja venien "macos" del parking, imaginat a dintre.

Hem foten fora de l´habitació (continuarà).... vaig amb un dia de retard, ho arreglare quan pogui

dos fotos rapides

Ok, continuo, on estaba? ah si, el partit. La sel-lecció espanyola bastant bé, com el barça però sense el Messi. Un grup de nois, anaven amb samarretes en contra de Qatar!!!!!, però era pel tema del mundial, segons ells, els qatarins han comprat el mundial de futbol (vaja soborns etc...).

Després del partit vaig pode dialogar uns cinc minuts amb un periodista de barcelona que segueix la roja, just abans que agafessin l´autocar que els tornaba a l´hotel. Ojo amb el tema de la grada jove, hem va explicar coses que fan molta por... en fi ja en parlarem quan tornem.

Al costat de l´estadi, hi ha un centre comercial, tot de tendes, restaurants, bars, pubs, etc.. Aixi que vaig decidir quedar-me a sopar allà, després vaig anar a un local que es diu Toby Keith grill, que quan vaig estar a Vegas n´hi habia un, partit de hockey gel, els Boston Bruins jugaven al camp dels vancouver, tot el bar, les 50 pantalles seguint el partit, entre cervesa i cervesa. Al final els nostres (al estar a prop de Boston tenia que anar a favor dels Bruins van perdre a la prorroga, 2-0 a la final de l´Stanley Cup de moment). Després del partit, musica en directe, d´un grup Country, que van fer versions de els hits de Brad Paisley, kenny Chesney, tim mcgraw... etc... etc... Impressionant per a tots aquells que us agrada la musica country, que se que en sou molts. Molt ambient al local, ja que era dissabte a la nit, party time!

Total, la una de la matinada, i encara no tinc motel per dormir... oh boy... decideixo fer cami cap a cape code, que està a unes 100 milles, i ja trobaré alguna cosa.... o... no.