Dia 10 Canvi de plans No a Virginia/North Carolina, Si a South Carolina

Decideixo saltar-me, la part de Virginia que hem queda i quasi tota North Carolina (ja ho faré si de cas en la tornada) i hem dirigeixo a Willmington (al final de North Carolina). Després de més de 3 horetes de cotxe, parada a Wilmington, molt semblant a les platges de Ocean City i de les Delaware, molta sorra, platges molt llargues, i l´aigua ja no tan freda.

Una horeta més avall, hi ha Myrtle Beach (ja a south carolina), tres quarts del mateix. Llocs de turisme guiri, amb els seus passeig, molts bars, suposo que a les nits d´estiu  deuen ser llocs mogudets.
La seguents paradetes, són Georgetown i Charleston.  Gran sorpresa, la primera és un petit poble amb cases del començaments de segle 18 i la segona una ciutat de les més antigues dels estats units, i la zona antiga és molt agradable, amb moltes cases/mansions tipiques de les pelicules de la guerra de succesió, South  Carolina és al mig del sud dels estats units. Esglèsies amb arquitectures més antigues, que li donen un aire més clàssic i senyorial a la ciutat. Val la pena visitar Charleston i el petit poblet de Georgetown

L´ultima parada del dia és la illa de Hilton Head, just abans d´entrar a Georgia, al costat de Savannah.
Hilton Head és de moment lo més espectacular fins ara, lloc idilic de vacances de renta per capita alta. Paisatges molt bonics, molt ben cuidats, i cases alt standing amb zones residencials increibles, i el toc final és el camp de golf Harbour Town links, un campàs del circuit pga, que el forat 18 acaba amb el far de Harbour Town al fons.

Aqui s´ha de tornar, no sé quan. però s´ha de tornar. Demà Savannah (Georgia) .... o no

Day 9 De Maryland a Virginia per sobre el mar (Chesapeake Bay Bridge)

Primera parada Ocean city (maryland), això si que és Salou multiplicat per cinc. Atraccions, un passeig que quasibé arriba fins a Fenwick beach (delaware), milles i milles de platja, hotels, tendes i passeig.

La seguent parada és la illa de chincoteague, és una reserva natural. No tinc fotos del iphone, però per fer-vos una idea, s´assembla al delta de l´ebre, amb molta vida animal al voltant de dunes i aigues pantanoses, amb platja i tot tipus d´ocells. Tot a lo grande, una mica més gran que el Delta de l´Ebre. Està molt controlat, sense comprar un passe no pots entrar a la reserva.


Entro a l´estat de Virginia, cape Charles, i tot seguit, el pont que uneix la bahia de Chesapeake, un espectacular pont de quasibé 20 km sobre l´aigua. Hi ha un parell de parts que es transforma en tunnel, una construcció faraònica. Demà toca, Norflok i Virginia Beach

Day 8 Chesapeake City i la costa de Delaware

Primera parada del dia, un poblet molt tranquil i rústic, que si mai no sabeu res de mi, segurament és un dels llocs on hem podreu trobar. És diu Chesapeake City, i està a l´estat de Maryland, al nord quasi tocant amb Delaware. El carrer principal, que són 10 cases, es diu bohemian street. Té un petit port nàutic que dóna al canal que uneix la bahia de Chesapeake amb l´oceà atlàntic, i un pont que junta les dos parts del poble.

Després de passar tot el matí, i parlar amb varia gent que són locals, (no hem busqueu a l´hivern per aquí, diuen que fa molt de fred), vaig dinar al únic restaurant del poble, us recomano el crab shrimp wrap de la carta. Traveso cap l´estat veí de Delaware.

Faig parades a les diferents platges along de la costa. Slaguther beach (molt curiós, hi han uns crancs molt "raros", es diuen slaughter craps), rehoboth beach, bethany beach  i Fenwick beach. Les dos primeres són molt turístiques, recorden una mica a Salou, i la ultima és més tranquila.
Faig nit a Salisbury, que torna ha estar a l´estat de Maryland, el qual té una petita part que toca a la costa atlàntica.

Day 7 Bye Bye Cape Code, Hello Delaware

Us preguntareu, quin dia més aburrit el de Cape Code, quantes emocions JFK, platges, ports, vaixells, sorra, fars (no tinc cap de feta amb el movil, a la càmera del marc que encara no he perdut, en tinc varies de lighthouses). Bé doncs no tan aburrit, precisament per anar a un d´aquests fars (cape code també es conegut pel diferents lighthouses que es troben al llarg de tota la peninsula), s´havia de fer una caminada d´una horeta entre anar i tornar. No portaba ni un quart de camí, que punxo una roda (la sandalia del peu dret pert adherència en mig d´unes pedres i es trenca per la part de dalt, a la zona de subjecció amb el peu, la resta del camí tant d´arribar al far, com sobretot de tornada al cotxe va ser una petita odisea. Caminar amb una "xancleta" punxada no és gens fàcil, i evidentment al final acabes caminant descalç, però el desgast que pateix el peu és fa interminable. La mare que va parir els "putos" fars, total no n´hi ha per tant!!!, no podrien fer arribar una carretereta com a tot arreu?. Us ensenyo la proba:

Ultimes hores a Cape Code, visitant la part del sudoest. On hi ha el port amb els ferrys que van a les dues illes del davant de la peninsula, les illes de Natucket i Martha´s Vinyard (aquesta última encara no és del Joan, tot arribarà). Toca fer moltes milles cap al sud, la primera idea era anar fins Atlantic City, però decideixo que hi aniré abans de tornar, cap al 19-20-21 juny, a celebrar el meu aniversari, on evidentment esteu tots convidats a sopar (convido jo). Així que toca intentar arribar a les portes de Maryland/Delaware. La friolera de 431 milles. Va haver-hi parada a new jersey, per fer fotos del skyline de nit, més tard les penjare que ara haig de marxar..... (continuarà)

Conduir de nit en direcció New York City va ser una bona idea, ja que el tràfic intens que vaig tenir a l´anada, pràcticament va desapareixer, arribar a la part de jersey across manhattan va ser força senzill, fins i tot un parell d´equivocacions es van resoldre en pocs minuts, degut al poc tràfic. Vaig sortir a harlem en plena nit per equivocació, tranquils harlem ja no és el que era, en pocs minuts vaig retornar a la interstate que hem portava al George Washington bridge. La panoràmica del skyline desde la jersey shore és bastant espectacular. La qualitat de les fotos el iphone no són molt bones, però les fotos fetes amb la càmera (que encara no he perdut) són molt bones

Day 6 Cape Code

Què és el Cabo Cod? Res a veu-re amb la Belén de "Cabo". És una peninsula que s´exten al sud de Boston, i que te form d´ancora. Amb un mapa es veurà millor:

Començo el dia al poble de Hyannis, situat aproximadament a la meitat de la peninsula a la costa sud. Hyannis és conegut per ser el lloc de vacances de la familia Kennedy, tots els germans han tingut una casa d´estiueig a la mateixa zona, eren veins els uns als altres. JFK deia que quan tenia que pendre una decisió important, es traslladava a Cape Cod per reflexionar, ja que és un lloc molt tranquil i paradisiac. Quin rollo oi? Una mica de cultureta no va gens malament. Hi ha un museu JFK, que com a tots vosaltres us agraden els museus, el vaig visitar per a la tornada explicar-vos totes les maravelles del mateix.

A Hyannis també hi ha un port maritim, i alguna platja que dona a l´oceà atlàntic, on bufa bastant el vent. És molt habitual trobar-hi surfistes. La gent de Boston i Massachussets sol tenir una segona residència al Cape Cod, i és una zona molt turistica sobre tot a l´estiu, a l´hivern és molt tranquila diuen els habitants de la zona. Passo tot el dia recorreguent la peninsula, desde la costa atlàntica, a la costa de la bahia, on no fa tant de vent i les aigues són bastant tranquiles. Al cap de munt de tot, hi ha un poble anomenat Provincetown. L´Emili i la Mònica s´en recordaran, ja hi vem ser-hi fa uns anyets. Un poblet rustic, una mica gay.
El paisatge és bastant bonic, i el temps acompanya, no fa molta calor, i al vespre refresca una mica. Us deixo alguna foto més.

Day Five: USA - Spain

Primer petit incident del viatge, quan ja havia guardat totes les coses al cotxe i estava preparat per fer el check-out del motel, m´adono que no tinc la nova càmera que hem va encarregar expressament el meu germà. Dont panic, segur que sortirà. Comenen a pasar els minuts, regira que regira, torna a l´habitació, la noia que neteja diu que no ha vist res, torna cap el cotxe, continuen passant els minuts, ja portem mitja horeta. Com dirien a Pulp Fiction "la puta jodida camara està a mil putas millas de aparecer" busca que buscaràs, "maleit el dia que hem van encarregar", no potser Jordi, no han passat ni 24 hores desde que la vas comprar, regira que regira, fins i tot vaig trobar la roda de recanvi!!! Si mai pinxo. En fi, una hora després, i donant la camera (350 dolars a pendre pel sac) per perduda, i amb les veuetes a l´orella dient-me lo desastre que era, hem disposo a abandonar el motel, haig de fer una frenada una mica brusca abans d´agafar la carretera, i tot de cop........zaaasssss.... la camera apareix volant per entremig del "reposabraços" o com carai es digui. (es el que pasa quan no estàs acostumat a conduir un cotxe automàtic, les frenades són més brusques)

Amb 350 dolars recuperats, i després de visitar  Providence (Rhode Island), hem dirigeixo cap al partit. Un bon "atasco", i axiò que encara queden 5 hores pel partit. Després de molta cua, aconsegueixo aparcar en un dels molts espais d´aparcament que hi han. No són espais d´aparcament, són campings portàtils, la gent està boja, hores abans del partit, centenars de barbacoas portàtils inunden els parkings, cadires, taules, menjar, beguda, neveres portàtils, cartes, patanca, tot el que us pogueu imaginar i més. Musica a tope dels cotxes, per tant centenars de dj´s, una bogeria.
Això és SHOWTIME

Entro a l´estadi, una horeta abans, l´ambient es bastant espectacular, molta gent amb samarreta d´Espanya i molta samarreta del Barça. Del Real Madrid, alguna, però contadetes. Els ianquis, cantant i cridant. El crit de IU-ES-EI, IU-ES-EI,IU-ES-EI! és el que més s´escolta, també la cançó;  the Saints go marching in !!! Cares pintades, molta bandera americana, en fi un autèntic espectacle. Per cert a dintre es permet beu-re alcohol. Si ja venien "macos" del parking, imaginat a dintre.

Hem foten fora de l´habitació (continuarà).... vaig amb un dia de retard, ho arreglare quan pogui

dos fotos rapides

Ok, continuo, on estaba? ah si, el partit. La sel-lecció espanyola bastant bé, com el barça però sense el Messi. Un grup de nois, anaven amb samarretes en contra de Qatar!!!!!, però era pel tema del mundial, segons ells, els qatarins han comprat el mundial de futbol (vaja soborns etc...).

Després del partit vaig pode dialogar uns cinc minuts amb un periodista de barcelona que segueix la roja, just abans que agafessin l´autocar que els tornaba a l´hotel. Ojo amb el tema de la grada jove, hem va explicar coses que fan molta por... en fi ja en parlarem quan tornem.

Al costat de l´estadi, hi ha un centre comercial, tot de tendes, restaurants, bars, pubs, etc.. Aixi que vaig decidir quedar-me a sopar allà, després vaig anar a un local que es diu Toby Keith grill, que quan vaig estar a Vegas n´hi habia un, partit de hockey gel, els Boston Bruins jugaven al camp dels vancouver, tot el bar, les 50 pantalles seguint el partit, entre cervesa i cervesa. Al final els nostres (al estar a prop de Boston tenia que anar a favor dels Bruins van perdre a la prorroga, 2-0 a la final de l´Stanley Cup de moment). Després del partit, musica en directe, d´un grup Country, que van fer versions de els hits de Brad Paisley, kenny Chesney, tim mcgraw... etc... etc... Impressionant per a tots aquells que us agrada la musica country, que se que en sou molts. Molt ambient al local, ja que era dissabte a la nit, party time!

Total, la una de la matinada, i encara no tinc motel per dormir... oh boy... decideixo fer cami cap a cape code, que està a unes 100 milles, i ja trobaré alguna cosa.... o... no.

Day Four Entrenament de la roja

Després d´entrar a masschussets, he anat a veu-re l´entreno de la Roja. Quin aborriment, hi havia bastanta gent, molts seguidors d´USA, i molta gent de la comunitat latina seguidors de la sel-lecció espanyola. He pogut veu-re bastantes samarretes del Barça, la euforia de la champions continua. Piqué i iniesta han estat els jugadors més aclamats.
Al acabar l´entreno, la gent esparaba que els jugadors anessin a saludar i a firmar autografs, tal com ho havien fet els jugadors americans en l´entrenament anterior. Decepció total, ningú s´acostat a les graderies, i molts han acomidat l´equip xiulant-lo. Espanya "més que un club"? La campeona del mundo fent amics.....
He complert el primer encàrrec, una camara canon per al meu germà. Si algu vol alguna cosa ja ho sap, primer la pasta i després un correu electrònic, i si us porteu bé, el Santa Jordi us portarà el que voleu.
Demà el partit, i després ja començaré a penjar fotos de paisatges i llocs bonics (espero).

VAMOS VAMOS QUE NOS VAMOS!!! (que gran camacho)